Manifeste affirmant le caractère un et divers de la langue d'Oc

Quoted post

Bruno Peiràs

#278 Re: Re: es encara temps de sauvar quicom

2012-10-02 18:55

#274: Ive Gourgaud - Re: es encara temps de sauvar quicom

"Amb" es dins lo tresòr, e "meteis" tanben...vesi pas çò que li reprochatz. Mistral auria fait una peca en i recampant aquelas monstruositats tant afrosas?

Quicòm mai : quand parlatz un dialècte occitan, res vos interdis pas d'empruntar un mot o una expression a un autre dialècte occitan. Es pas piri que d'empruntar un mot al francés. Se faguèt atal a totas las epòcas : totjorn se trapèt un can o un chin per jaupar al païs dels gosses, o una engranièra per escobar al païs de las balajas. Sens parlar dels cats que disputèron las mirgas als gats. E de la pluèja sul puòch que seguiguèt la pluòja sul puèch. E mai benlèu qu'a i agachar de mai pròche, es aquò la règla : l'emprunt generalisat al dialècte del vesin. Me diretz, s'en parlant manjatz un talhon de salsiçòt, las diferéncias dialectalas venon mens ausidoiras.

èm pròpris !

 

Réponses

Ive Gourgaud

#283 Re: Re: Re: es encara temps de sauvar quicom

2012-10-03 11:44:16

#278: Bruno Peiràs - Re: Re: es encara temps de sauvar quicom

Avès rasou su tout ! ... mè ço que ne disièi, èro pa d'un pount de visto de la "legalita" (pense tout coumo vous qu'avèn lou dre de manleva de mot as dialete vesi, e que lou manlèu dialetau vau cent cop mai que lou francisme), mè de la "sujetivita": quaucu que dis "emé", se i escrivès "amb", pensara de-segu qu'es "pa sa lengo", e dounco qu'es "uno lengo estranjo" qu'escrivès: es aqueste sentimen que fòu coumprene. En mai d'acò, pode pa coumprene ieu ço que AMB auriè de "meiou" que "emé" ?? Quand manlève un mot, nourmalamen, es perque lou trobe "meiou" que noun pa lou miu, nou? Tenès, vène d'emplega "manleva" que i a forço mounde que disou "emprunta"; dise "bon vèspre" pulèu que "bon-souèr", qu'es pamens la formo mai counegudo aici en Ceveno, etc. Mè "amb", dequé nous porto de meiou ? E pariè per "meteis"... Li a din cado lengo de "marcaire d'identita grafico" que foudriè fa mèfi de lous pa cambia, segoun moun avejaire e moun esperienço, qu' acò fin finalo enfurouno lou mounde sens ges apourta à la lengo. E parle pa de la grafio oucitano aici: parle de touto nourmalisaciu grafico, la miuno coumo las autro...

Tè, per acaba su quicom d'agradiu: voste "salciçòt", aici es un "missou", e se vole pa cambia lou mot, vole be escambia las tasto (emb'un vinot de Ceveno... ou dau Lauragués... ou d'endacom mai, aici vivo la tèro d'O !