Manifeste affirmant le caractère un et divers de la langue d'Oc

JF Brun

/ #300 intercompreneson

2012-10-05 19:26

#298: Ive Gourgaud - Re: acòrdi!  

Es pas un estudi detalhat, es anecdotic, es mon experiéncia...

Per lo Gascon e per lo Nòrd Occitan aquò m'a semblat evident. Lo parlar dau Gers o aquel de las Valadas Piemontesas demanda a la lectura un esfòrç d'aitant mai important que l'escritura es fonetica, mentre en me retrobant dins aqueles endreches ai parlat amb de mond coma s'ère estat dins lo vilatge d'a costat...

Me sembla donc que de notar totes los detalhs de fonetica es interessant per descriure un parlar mas lo rend de mau legir... Es per aiçò que sacrifique un pauc de la fonetica dau montpelhieirenc quand escrive, per m'adreiçar a un public panoccitan, mentre quand parle, o veiretz se se rescontram, ne demòre a la fonetica dau patoés de mon endrech. E que me soi mainat que lo mond o comprenon melhor que non aurián cresegut.

Autre subjècte de discutida.

Que d'unes aguèsson l'idèa de remplaçar tota la lenga d'òc dins sas varietats per un instrument unificat coma an fach los catalans, es pas una causa que se pòt denegar. Es per aquò que los escrivans, usatgièrs de la lenga per quau aquela lenga es una causa viva que carreja d'emocions e de sensibilitat, fan aquel manifèst per afortir la necessitat de demorar empeutat sus aquela realitat divèrsa qu'es l'estat de la lenga coma l'avèm recebuda.

L'occitan "referencial" pòt pasmens servir per de tèxtes qu'an pas de pretencion literària e que son simplament tecnics, es lo nivèl zèro de la lenga, amenaça pas lo naut nivèl qu'es aquel de la pensada idiomatica, o pòt pas perdequé foncciona pas coma lenga d'escritura. Los que semblan l'emplegar escrivon simplament un dialècte en i balhant aquel vestit que n'escafa la fonetica locala. O tòrne a dire ieu, se lo laissam a sa justa plaça, es un experiment interessant, neutre, qu'amenaça pas res, e que vau melhor que ges d'occitan e pas que de franglés. "La disparition du dernier patoisant", disètz... malurosament ne sèm pas luònh e es terrible perdequé es aquela lenga sauvatja que balha sa magia a l'occitan, e que cau reinjectar dins l'escritura modèrna. Donc personalement me'n regaudisse pas, nos cau far coma podèm, sauvar tota la diversitat que podèm, totas las riquesas que podèm, e refudar de morir. Rasonablament per aprene las conjugasons e la gramatica de basa los novèls venguts pòdon utillizar en començant aquel famós referencial, a condicion qu'aiceste justament aguèsse pas la vocacion a escafar totes los autres aspèctes de la lenga. Me sembla interessant de far coma disètz una reconquista basada per lo lengatge local, la demarcha m'agrada e çò que fasètz per lo Cevenòu es donc preciós... En Rovença i a ges de problèma, los metòdes e diccionari n'i a a jaba, accessibles. En Gasconha tanben. Pasmens las aisinas per aiçò son pas pertot, e avèm lo referencial a posita per representar un primièr gra de reconquista. Es ja d'occitan, e mai un pauc tròp esqueletic e desincarnat.  Que se'n faguèsseun espaventau, aquò s'explica per l'istoric dau sègle XX e las contèstas entre "oistas" e aïstas" que l'autor anonim dau "Sant Pelau" descriguèt antan. Aquò's lo passat, e ma filosofia es de l'estudiar sens complasença per ne gardar lo bon e ne laissar lo marrit.

I a d'espaventaus mai menaçoses, es pas de besonh d'anar cercar luònh per los veire...