Manifeste affirmant le caractère un et divers de la langue d'Oc

Bruno Peiràs

/ #299 Re: Re: acòrdi!

2012-10-05 19:16

#298: Ive Gourgaud - Re: acòrdi!

Bonjorn Sénher Gorgaud,

 

La question de l’escritura es « una botelha a l’encre », es lo còp de ba dire. En responsa a vòstra question sus çò que sonatz un « paradòxe » (perqué la diversitat de la lenga escrita serai  mai una empacha a la compreneson que la diversitat de la lenga parlada ?), aqui mon punt de vista (mas lo JFB aurà de segur de causas mai avisadas qu’aiçò a vos respondre). Es evident que respècti totalament tot autre punt de vista e tota autra causida que çò que vos vau dire aqui  :

 

1) Me sembla qu’en situacion orala concreta  la lenga fa referéncia a un contèxte , a una situacion, a un escambi entre personas de carn e d’òsses, a un « ensemble concret » que fa significacion per totis los 5 senses e tot lo còs, mentre que s’es sonque escrita aquel ensemble fa sofraita. Per exemple, vesi pas brica d ’ambiguitat ni d’empacha al fait de dire « taugo » per dire « taulo » o « pago » per dire « pala » dins la mesura que lo contèxte e la situacion permeton de ba triar e de ba compréner. Per contra, se lo mot es sonqu’escrit e isolat fòra contèxte, benlèu que serà mens simple de destriar se s’agis de la pala per palejar de tèrra o de la paga per pagar lo que ten la pala a la fin de la mesada.

 

2) Quicòm mai, entre la lenga parlada e la lenga escrita i a (coma diria En La Palissa) l’obstacle de l’escritura e de la lectura. Podètz compréne una lenga, se la sabètz pas legir, o se sabètz pas las convencions pròprias a l’escritura d’aquela lenga, comprenètz pas plan çò qu’es escrit. Se sabètz pas l’alfabet la lenga escrita es ni mai ni mens que de pichons dessenhs ! Al revèrs, se pòt legir una lenga sens i compréner res ! Se sabètz pas qu’en catalan « Perxachs » (èra lo nom d’un de mos regents) se ditz « Pershaks » sabètz pas solament cossi ba prononciar. Avèm un mercand d’uòus a Carcassona que se ditz « Baixoli » e me racontava que digus sabia pas prononciar pas son nom correctament, e mai que d’unis l’apelavan « Baise-au-lit ».  Se per vos « ou » es « o » e per ieu « ou » es « òu » riscam de nos barrejar los pincèls.

 

3) D’autra part lo TDF coma son nom l’indica es un « tresòr » (un cap-d’òbra inegalat) mas se vei plan qu’esclata un meteis mot en un fum de variantas mai o mens artificialas (vòli dire, que son plan mai vesedoiras quand las legissètz qu’ausidoiras quand las escotatz  : Roc, ron, meteis, metis, o foc, fuoc, fuèc, o cuol, cuou, quièu, chol, tiol … « aver lo fòc al cuol » se pòt atal desclinar (sul papièr) en tota una multiplicitat de variantas, mentre que la realitat es (ailàs ?) mens variabla e mai prosaïca. Aquelas declinasons son plan utillas per sasir a la lectura tota la realitat de la lenga (ieu m’estimi mai me referar al TDF qu’a d’autris diccionaris, es clar) mas òm vei plan dins una cèrta mesura qu’es pas que differents biaisses de prononciar lo meteis mot. Un pauc coma s’en francés se notava totis los accents : per « peut-être » auriam « ptêt » o « peut-êt » ou « ptët-ben » coma varianta, per « face » auriam « fatche », « fess » , ou « foss », e per «un  livre de poche » «in  liv de peuch » ou « in livr’eud’poch », per « quatre » « quat », per « peloton » « ploton », per « pneu » « peuneu », per « amitié » « amitché », « amitchié », per « pain » auriam « pan », « ping », « pon », etc…i a de lengas que s’embèstian pas, nòtan pas que las consonantas e atal daissan un certan degrà de libertat per la causida de las vocalas.

 

4) Sens anar tan luènh (ieu disi lènc) per una rason pratica tanben me sembla comòde d’escriure « uèlh » çò que los unis dison « èl » los autres « ulh » o « èlh », los autre « oèlhs », o « vin » çò que los unis dison « vi » e los autris « vin », man o pan çò que se ditz aici ma e pa e aval pan e man, etc… (per contra evidentament se pòt pas escriure « gos »  per dire « can ») per evitar de multiplicar los diccionaris, las etiquetas, los metòdes de lenga, las maquinas per estampar ; permet d’apréne la lenga als que la coneisson pas ; cal pas doblidar tanpauc que los mots son un pauc coma una moneda : cal un minimum d’unitats comunas. Pòdes pas passar ton temps a cambiar de monedas pichonas, a moment donat passas a l’euro, al yen o al dollar. Dal moment qu’es per crompar de vin, sias content !

 

5) Me sembla racional a ieu  d’aver un socit d’unitat dins l’escriure,  en sapient que lo parlar concret es mai del costat de la diversitat. Aquela unitat se pòt probablament retrobar quin que sia lo sistèma de grafia qu’emplegatz, mistralenc o classic.