Manifeste affirmant le caractère un et divers de la langue d'Oc

J F Brun

/ #273 es encara temps de sauvar quicom

2012-10-02 00:00

Mercé Felip per aqueles comentaris senats. M'interesse a l'istòria de l'occitanisme au sègle XX, que n'avèm crosats d'actors màgers... es evident que las contèstas entre gents apassionats, e tot còp ambicioses tanben, an pojat tròp luònh, qu'un cèrt occitanisme rabiós de las annadas 70 deu far son mea culpa sus la forma e mai son meriti siá estat de nos far sortir de la confidencialitat... Que se compren qu'un provençau siá fièr dau miracle literari mistralenc que despertèt tot lo país e li rendèt son onor, e volguèsse pas qu'aquela bèla lenga literària lançada per los primadièrs siá escafada... E parièr en Gasconha, la fiertat dels companhs d'Enric IV qu'an conquistat la França e arrestat las grandas guèrras de religion, Gulilèm Ader n'a fach l'epopèa espectaclosa... E que cau respiechar aquelas fiertats, aquelas identitats, de segur. E per ieu la pus polida forma d'occitan es la que se parla(va)entre Cevenas, Erau, Ròse e Miegterrana, etc... es aquò la diversitat e la volèm aparar. Impausar lo lengadocian en Provença crese que i a pas gaire de gents qu'o volguèsson, es l'espaventau terrificant que trogossan los dau "collectiu"... mas es una legenda, cau pas far coma Don Quichote que cargava de molins amb sa lança en los prenent per l'enemic... Malurosament es çò que vivèm.