Manifeste affirmant le caractère un et divers de la langue d'Oc

Philippe Martel

/ #258 Re: Re: Las posicions de la FELCO... e las mieunas

2012-09-29 13:42

#257: Ive Gourgaud - Re: Las posicions de la FELCO... e las mieunas

Ives, per plaser, poguesses arrestar las atacas personalas que siervon de ren... Chascun a sa propria istoria amb la lenga, e la varianta qu'utiliza. Sias particularament ben plaçat per o saber : as començat, 40 ans en reire, dins ton parlar vivaro-aupenc de Sinjaus. Puèi as passat a una de las nombrosas formas d'occitan comun a basi de lengadocian disponiblas suu merchat (en fach, as probabablament inventat la tieuna). Puèi as passat au mistralenc. Aüra ne sias arribat au cevenou de las bassas valadas, amb chaüta de las consonantas finalas, e es benlèu pas acabat. Es ton problèma, es ta vita. Conoisses pas, e as pas a conoisser, l'itinerari de MJ, laissa doncas tombar.

-Per quant a la novlangue, exista pas, o puslèu en talament d'exemplaris en fonccion de lors produsèires (Teulat, Taupiac, Basalgas, Sumien, e n'eissublio.. ) qu'es una prova de mai, per ieu, que lo fantasme d'una unificacion de l'occitan a l'entorn d'una sola forma de lengadocian es ren mai qu'un fantasme, justament.

-"Occitan" o "lenga d'oc" per designar la lenga, es tot un, car chau ben un nom. A condicion de precisar que se tracha d'una lenga polinomica, ont chasca varietat es, sus son propri espaci, la lenga d'oc, a egalitat amb las autras varietats. Ponch. Per contra, la nocion de "lengas d'oc",  de "familha d'oc", a ges de sens. Exista un cause que se chama las lengas romanas, un grand bufet amb un cert nombre de tirets(portugués, castelhan, catalan, occitan, francés, francoprovençau, italian....). Dins chascun d'aquelos tirets l'i a de compartiments (andalos, napolitan, provençau...) Mas que chabon totes chascun dins un tiret ben identifiat. Veio pas ont metre un tiret "lengas d'oc" dins aquela arquitectura. Sieie es lenga d'oc occitan, sieie es bearnés (amb subdivsions aspés, lescunés,...), lemosin (aut, bas e mean), lengadocian (alora aqui, paure...) provençau (rodanenc, marselhés, de Sant-Jan, de Cavalhon...) aupenc (de Forns, de Champanastais, de Maljasset, de Neuhengstett e n'eissublio).  Sieie tot aquo parteja pron ponches per estre renjats ensemo dins la categoria Lenga d'oc, sieie parteja ren de ren, e es absurde de prepausar una categoria "lengas d'oc". Fai quant de viatges qu'o diso, aquo ?

-Las pausicions de la FELCO, que MJ ramenta, son las dels ensenhaires d'occitan, discutaas e adoptaas en AG, coma dins totas las associacions professionalas normalas, per d'ensenhaires dau publc que venon de totas las academias, e aplican puèi aquestas pausicions dins lor practica professionala. L'i a pas de doble discors. Pas la pena doncas de cercar de n'inventar un.